Els cavalls de la Fundació Miranda arriben a Olivella
Ahir a la tarda els 25 cavalls de la Fundació Miranda van arribar a Olivella després d’una transhumància iniciada el 31 d’octubre des del Pla de l’Orri (Alt Berguedà). Aquesta és la segona i darrera transhumància organitzada per la Fundació amb l’objectiu que un total de 56 cavalls s’instal·lin al parc natural del Garraf, i, en concret, al municipi d’Olivella, per pasturar durant l’hivern, quelcom que no és possible a l’Alt Berguedà per les baixes temperatures.
La Fundació Miranda, dedicada a recuperar animals en situació de maltractament i abandonament, fa un parell d’anys que va escollir les pastures del Parc del Garraf ubicades a Olivella per passar l’hivern. Rosa Galindo, presidenta de la fundació, destaca que aquestes terres són idònies per a la pastura i, a més, la presència de cavalls contribueix a la gestió forestal d’un territori d’alt risc d’incendis. “El cavall és l’únic animal que es menja el càrritx, espècie vegetal que ha colonitzat l’estepa mediterrània d’aquestes terres”, diu.
La Fundació Miranda persegueix els objectius de turisme sostenible impulsats per l’actual mandat de l’Ajuntament d’Olivella i és per això que n’entrevistem Galindo per donar a conèixer amb més detall el treball de la fundació i l’impacte dins del municipi.
Quins són els objectius de la Fundació Miranda que vostè va fundar?
La Fundació, sense ànim de lucre, va néixer fa 10 anys i té tres àrees d’acció: cavalls, persones i natura. Recuperem cavalls que han estat maltractats i els posem a viure en grans espais naturals i en grup perquè els cavalls són animals gregaris i claustrofòbics. Si l’animal està tancat o viu en solitari és una manera de maltractament.
Com lliga això amb les persones?
Els cavalls són animals que inspiren la felicitat de les persones. Estar al Garraf ens permet apropar els animals a les persones. A Olivella estem molt més a prop de l’àrea metropolitana que quan estem al Pirineu, el que ens permet treballar amb col·lectius amb diferents graus de risc d’exclusió social, persones discapacitades o que han patit abusos... També organitzem activitats vinculades al creixement personal en el sentit més holístic.
I la natura on queda?
Som una entitat de custodia del territori i intentem conservar i millorar els territoris que ocupem. Al Garraf tenim un acord amb propietaris privats d’Olivella i amb la Diputació de Barcelona, per a què la presència dels cavalls, a més de millorar el paisatge en valor emocional i estètic, millori el territori, doncs són animals que aporten biodiversitat –són essencials per a la supervivència de dues espècies de la zona amenaçades– i netegen el sotabosc, el que és bo com a prevenció d’incendis en una zona d’alt risc d’incendis.
Per què és necessària la transhumància?
La transhumància tanca el cercle virtuós entre cavalls, persones i natura. Els cavalls són animals dissenyats per pasturar mínim 16 hores al dia i no els hi convé ser alimentats pel pinso que els dona l’home. Al contrari. Necessiten ser lliures, caminar i menjar. Són herbívors, no granívors. A més, amb la transhumància recuperem vies ancestrals tradicionals com el camí de Marina, que comunica el Pirineu i el mar. Des d’Olivella s’ha fet molta feina en aquest sentit, però si no portem els cavalls, aquestes vies no deixen de ser memòria passada. Els cavalls tornen a la vida a aquests camins.
Hi ha un grup de ponis pottoka que està tot l’any al Garraf, per què?
Els poni pottoka fan una gestió forestal impressionant d’aquest territori perquè es mengen el càrritx i la seva arrel, una espècie vegetal que ha colonitzat l’estepa mediterrània, el que ajuda a prevenir el risc d’incendis.
Quins són els plans de futur de la Fundació a Olivella?
La simbiosi entre cavall i natura és ideal al Garraf. No és una zona de ramaders, però pel cavall és ideal. Olivella és terra de cavalls. En un futur ens encantaria arrelar la nostra seu aquí i ja hem començat a buscar un espai físic per no ser tan nòmades en l’execució d’activitats.
.